Nicolas Moron Cande al segon brot: “El sistema sanitari no ha rebut el suport que es mereixia durant les últimes dècades”

18 views

Nicolas Moron és un metge que treballa a l’Hospital de Mataró i que ha viscut la pandèmia en primera persona

Nicolas té vint-i-quatre anys d’experiència i la seva especialitat dins del sector de medicina, és la geriatria. Amb en Nicolas copsarem la realitat actual d’un metge en primera línia de la covid.

Creus que ha millorat la situació actual respecte a abans, o ha empitjorat encara més? 

Des del meu punt de vista, és francament pitjor que l’anterior brot. Encara que coneixem una mica més la malaltia, el personal sanitari està més cansat i desmotivat que prèviament. 

Creus que una segona quarantena seria la millor opció, o això escapa de les possibilitats econòmiques del país?

Des del punt de vista exclusivament mèdic, crec que seria beneficiós restringir al màxim el contacte, però globalment ho veig poc probable, perquè no crec que econòmicament ni socialment sigui possible.

Quan creus que les activitats d’oci es podran realitzar de la mateixa manera que anteriorment? 

Tardarem bastant en poder retornar a la normalitat que coneixíem. No crec que abans de l’estiu de 2021 això sigui plantejable. 

Creus que podrem tornar a la “normalitat”, o serà diferent?  

La “nova normalitat” serà diferent, som una cultura que busca el contacte amb altres persones, i això tardarà a tornar a ser una cosa segura. De la mateixa manera que haurem de “normalitzar” l’ús de la mascareta. 

Creus que el fet de prescindir ara mateix de l’educació en línia és apropiat, veient els últims resultats sobre els nombres d’infectats a Espanya, encara que l’ensenyança sigui més efectiva?  

S’hauria de buscar fórmules que permetessin la coexistència dels dos models. Crec que és important l’ensenyança presencial per múltiples motius, d’entre altres, perquè ajuda a desenvolupar les habilitats socials, que són de gran importància para un desenvolupament psicomotor correcte. 

Els hospitals estan prou preparats per al ritme de contagi actual?  

En absolut. El sistema sanitari no ha rebut el suport que es mereixia durant les últimes dècades, situació que ha portat al deteriorament progressiu d’aquest, amb sobrecàrregues assistencials desproporcionat i falta de recursos materials, així com mecanismes de motivació del personal que treballa en aquest àmbit. Ja hi havia una situació de sobrecàrrega prèvia a la COVID, però ara es troben absolutament desbordats. No hem sigut conscients de com n’érem de privilegiats de tenir un sistema com el que teníem… Potser, encara que no ho crec, ara ho aprenguem.  

Creus que portar mascareta serà un element essencial per a la nostra societat?  

En un futur a mitjà termini, crec que sí, que serà part del nostre mode de vida.

Creus que per culpa dels ajustos econòmics, els vostres recursos per tractar la situació actual no són suficients?  

Crec que les retallades implementades pels diferents governs d’àmbit tant nacional com regional han portat el nostre sistema sanitari a una pèrdua progressiva de qualitat donada a falta de la renovació dels recursos tècnics, la falta de professionals i d’informació a la qual ens veiem sotmesos, havent de buscar-la pels nostres propis mitjans i intentar millorar els resultats encara que comptem amb la maquinària antiga i més amortitzada.

Quan creus que es podrà produir una vacuna adequada per al virus, que a part es pugui produir de manera “massiva”?  

Les notícies actuals continuant parlant de què algunes de les que ara estan en assajos en fase 3 podrien estar disponible a principi de l’any… Es parla de què són eficaços, però: Són segures?…

Quan es pugui produir aquesta suposada vacuna, quant creus que es tardarà a prescindir de totes les mesures de seguretat?  

És difícil de preveure… es necessita una immunitat de grup suficientment per poder prescindir d’aquestes. Sempre que la vacuna sigui eficaç i no es produeixin mutacions del virus…

Dins de l’UCI com es tracta el problema de la covid-19? 

Les UCIS són unitats on, a part d’oferir tècniques de major agressivitat i tractaments d’alta intensitat, també ofereixen una motorització més limitada. És un lloc idoni i únic on s’han de realitzar tècniques com la ventilació mecànica (col·locar un tub per la boca fins a arribar a la tràquea i connectar-lo a una màquina que manté la respiració del pacient) a part d’altres tècniques igual d’invasives. Actualment la sensació de sobrecàrrega i angoixa són impressionants.

El més recent