L’home que mai va existir

30 views
incognito, unknown person, silhouette of man on white background

Aquesta és la història d’un estrany home que quan va morir ningú sabia qui era

La primera vegada que es va veure aquest home va ser el mes de novembre de 1948. Una parella de casats el va veure estirat a la platja. Els dos ho van poder recordar bé, ja que l’home anava molt ben vestit amb una corbata i sabates elegants. No li van donar importància i van passejar per la platja tranquil·lament, encara que el dia següent, quan el noi va tornar sol a la platja es va trobar una multitud de persones al voltant d’aquell l’home, que ja no respirava.

A les butxaques portava llumins, una pinta, un bitllet d’autobús gastat, cigarrets i un paquet de xiclets, però no tenia identificació.

Tampoc tenia ni una sola ferida. A part d’això es van adonar que tenia els òrgans plens de sang: el podien haver enverinat, però no van trobar cap verí i, a més, no havia vomitat. Van pensar que era verí dels que no deixen rastre, és a dir invisible, però mai podrem saber si el va prendre ell o si li van fer beure. Físicament era bastant peculiar, tenia les pupil·les molt petites, i les puntes dels dits dels peus eren punxegudes.

Van trobar una maleta en una estació d’autobús. Se la va deixar allà el mateix dia que el van veure a la platja. Però a sobre què ningú de l’estació el reconeixia, cap objecte de la maleta indicava de qui era el propietari. Van trobar una jaqueta dels Estats Units que els va fer pensar o que potser venia d’allà o que hi coneixia a algú.

Al cap d’uns mesos van tornar a revisar les proves, van trobar en el pantaló un tros de paper molt petit, posava “taman shuv” que és una frase persa que significa “s’ha acabat”.

Aquesta frase provenia d’un llibre de poesia. Van trobar el llibre, però no van poder trobar l’edició del llibre en la qual posava aquella frase. Van interpretar que l’home no sabia com seguir cap endavant i es va treure la vida.

Després de tres mesos, va arribar un home a parlar amb la policia que els va portar el mateix llibre del qual va ser arrancada aquella frase. Va explicar a la policia que aquell llibre el va trobar en el seu cotxe (el mateix dia que van trobar a l’home mort a la platja), estava amb el seu cunyat i va pensar que seria seu, el problema és que el cunyat va pensar que era de l’altre home. El van col·locar en la guantera i no el van tornar a agafar fins que van veure en el diari que buscaven aquell mateix llibre. Algú va deixar el llibre en el cotxe. Després d’examinar el llibre van trobar-hi dos números de telèfon escrits; el d’un banc i el d’una infermera, la Jessica Thomson. Li van preguntar si va veure el llibre i ella va contestar que li havia regalat el seu enamorat, l’Alfred. Però no era l’Alfred, ja que van descobrir que encara seguia viu i a més, l’Alfred tenia el llibre d’aquella edició.

Van tornar a visitar a la Jessica i li van ensenyar un motlle de la cara de l’home per veure si el reconeixia, ella es va posar molt nerviosa, va apartar la mirada per no veure’l, encara que va jurar que no el coneixia. Va explicar que els seus veïns deien que un home la buscava, però no recordaven el nom ni la cara. Van trobar un codi en el llibre que només es veia amb llum ultra violeta, ningú va trobar la forma de desxifrar el codi i mai han sabut qui era o com va morir.

Fet per: E.E, D.C, N.P.

close

El més recent

Com afecten les “Fake News” a la societat actual?

Que són? Les “fake news” difonen informació falsa. Intenten captar la atenció amb contingut suposadament “cert” per manipular la opinió pública. Això pot causar enfrontaments públics de gran magnitud. Aquestes notícies són creades amb el