Elizabeth Cady i Lucretia Mott, dues dones lluitadores per la falta de drets de les dones, van iniciar una amistat que impulsaria la lluita sufragista als Estats Units a l’any 1840
ALBA LOPEZ LIMON – AMINA CISSE
Tant Elizabeth Cady com Lucretia Mott estaven molt indignades per la prohibició que es va establir a les dones sobre parlar en una convenció londinenca contra l’esclavitud.
Quan van tornar als Estats Units, van reunir a centenars de persones d’arreu del país a la ciutat de Nova York per fer la primera Convenció Feminista sobre els Drets de la Dona.
Juntes van exigir els drets civils, socials, polítics i religiosos per a les dones, i van ensenyar-los en la Declaració de Sentiments i Resolucions, utilitzant la frase: “Aquestes veritats són evidents, tots els homes i les dones són creats iguals”.
“Aquestes veritats són evidents, tots els homes i les dones són creats iguals”.
La Declaració de Sentiments, com elles li deien, (també coneguda com a Declaració de Seneca Falls) va fer un recull de denuncies fet per dones en contra de les restriccions (la majoria d’elles polítiques), a les quals estaven sotmeses:
-No podien votar.
-No podien presentar-se a eleccions.
-No podien ocupar càrrecs públics.
-No podien assistir a reunions polítiques.
Les dues volien arreglar aquesta situació proposant normes , van decidir el següent:
-Que la mateixa proporció de virtut, delicadesa i refinament en el comportament que s’exigeix a la dona en la societat, fos exigit a l’home, i les mateixes infraccions siguin jutjades amb igual severitat, tant en l’home com en la dona.
-Que la igualtat dels drets humans és conseqüència del fet que tota la raça humana és idèntica quant a capacitat i responsabilitat.
-Que és deure de les dones estatunidenques assegurar-se el sagrat dret del vot.
A l’any 1848 a Nova York, es va dur a terme la primera reunió feminista sobre els Drets de la Dona, anomenada Convenció de Seneca Falls.
La violència contra les dones afecta de forma molt desproporcionada als països i regions d’ingressos baixos i mitjos baixos. El 37% de les dones d’entre 15 i 49 anys que viuen a països classificats per els objectius de desenvolupació sostenible com a “menys desenvolupats” han estat objecte de violència de parella intima en els últims 12 mesos, un percentatge substancialment superior a la mitja mundial del 13%.
– Aproximadament 81.000 dones i nenes van ser assassinades a l’any 2020, i aproximadament 47.000 d’elles (és a dir, el 58%) per les seves parelles i familiars.
Campanya #HeForShe
A l’any 2014, la gran famosa actriu Emma Watson va crear una campanya anomenada #HEforShe
L’objectiu d’aquesta campanya tractava de mobilitzar a tots els homes i joves possibles per a que fossin defensors de la igualtat de gènere.
“Volem tractar de mobilitzar a tots els homes i els joves que puguem perquè siguin defensors de la igualtat de gènere. I no sols volem parlar d’això, volem assegurar-nos que sigui una cosa tangible.” (Emma Watson).
Quan més parlava del feminisme, més s’adonava que la lluita pels drets de les dones es va tornar amb massa freqüència un sinònim d’odiar als homes. Cosa que considerava que no podia continuar així. Per deixar-ne constància, la definició de feminisme és: “La creença que els homes i les dones han de tenir drets i oportunitats iguals. És la teoria de la igualtat política, econòmica i social dels sexes”.
( Si a algú li interessa veure el video on s’explica tot, aquí deixem el link)
He For She: Discurso Emma Watson presentación en la ONU (Subtitulado en Español – HD)
Manifestacions a l’actualitat:
Tot i que hi ha hagut una gran evolució fins ara, costa creure que encara lluitem contra moltes coses.
- A nivell global, s’estima que 736 milions de dones (aproximadament una de cada 3) ha experimentat violència física o sexual per part de la seva parella, o violència sexual perpetrada per algú que no era la seva parella.
- La violència contre les dones afecta de forma molt desproporcionada als països i regions d’ingressos baixos i mitjos baixos. El 37% de les dones d’entre 15 i 49 anys que viuen a països classificats per els objectius de desenvolupacio sostenible com a “menys desenvolupats” han estat objecte de violència de parella intima en els últims 12 mesos, un porcentatge substancialment superior a la mitja mundial del 13%.
- Aproximadamentr 81.000 dones i nenes van ser assassinades a l’any 2020, i aproximadament 47.000 d’elles (és a dir, el 58%) per les seves parelles i familiars.
Podríem posar milers d’exemples com aquests, però creiem que ja ha quedat clar la injustícia en la que vivim. Sembla mentida que a dia d’avui, segueixin passant aquestes coses.
Costa creure que haguem de manifestar-nos per reclamar els drets que ens pertoquen.
No és just que hi hagi dones que pateixin cada cop que van soles pel carrer o quan van de festa.
Amb aquest article, volem homenetjar el patiment de totes les dones que han patit o pateixen violència, discriminació, sostre de vidre, manca d’oportunitats…i moltes altres coses pel fet de ser dones.
