Quina imatge et ve al cap quan et diuen que t’imaginis a la dona perfecta?
Firmat per Isabel Cui, Irene Rodríguez, Arnau Roldán, Mar Belmonte
Físicament ningú ens obliga a tenir inseguretats però arriba un punt que mentalment els comentaris ens afecten de manera tan profunda que ens auto convencem a tenir un estereotip marcat per la societat.
Però si anem més enllà de la bellesa normativa hi ha un altre món per descobrir.
Els típics estereotips de les dones i els cossos perfectes creats i marcats per la societat solen ser així:
Però això és l’únic que molta gent veu i creu que ha de ser així quan en veritat la realitat està molt lluny del que s’imaginen. En canvi de normalitzar els cossos prims, sense cap marca i “perfectes”, al que se li hauria d’anomenar perfecte o normal és a això:
A part, quan la gent idealitza el cos de la dona perfecta no s’adona de que pot arribar a fer molt de mal, ja sigui per voler ser com aquests diuen o per problemes d’inseguretat. Hi ha moltes dones que al escoltar una idea de com haurien de ser pels gustos dels altres comencen a canviar-se a elles mateixes per una simple frase de gent amb la que segurament no han creuat ni tan sols una paraula. Es comencen a exigir a elles mateixes a seguir un model que ha estat creat per la societat i pot arribar a un moment que ho aconsegueixen però ja no són elles pròpies.
Si fossin totes les dones iguals res no tindria sentit, serien com clons. Per tant, normalitzem els cossos tal i com són per naturalesa.
Igual que nosaltres pensem que hi ha diferents tipus de cossos, hi ha altres persones que pensen el mateix, però decideixen expressar-ho amb il·lustracions per fer que el món pugui donar a conèixer aquesta situació. Algunes d’aquestes artistes són les següents: Maria Piedra, Lola Vendetta, Duna Illustra, Moderna de Pueblo… Són persones que plasmen el que pensen a il·lustracions amb la fi de poder ajudar, encara que sigui mentalment, a aquelles dones que tenen inseguretats o dificultats per acceptar-se a si mateixes tal com són.
Aquest article ens ajuda a tenir el valor d’acceptar-nos amb les nostres imperfeccions i a reflexionar sobre que la societat està equivocada perquè no s’hauria de discriminar a les persones per la seva aparença. De fet, antigament els cossos més grassos eren els més atractius i respectats. Igual que en una altra època els cossos més prims també eren la definició de perfecció. A més, perquè una persona sigui guapa ha de ser-ho interiorment que no pas físicament. Molts cops, ens podem trobar amb el cas de què a una persona li faci por expressar els seus sentiments cap a una altra pel simple fet que tingui un cos no normatiu.
