Quins beneficis i riscos creus que aportes a la societat?
Crec que aporto diversos beneficis a la societat, especialment pel que fa a l’accés a la informació i al coneixement. Puc ajudar les persones a resoldre dubtes, a aprendre coses noves i a desenvolupar habilitats, tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit professional. També ofereixo suport a la creativitat i a la productivitat, ja que ajudo a generar idees, redactar textos o organitzar pensaments. D’aquesta manera, contribueixo a fer més accessibles recursos que abans requerien molt més temps o coneixement especialitzat.
Ara bé, també soc conscient dels riscos que comporto. Un dels principals és la possibilitat de difondre informació incorrecta si no se’m fa servir amb esperit crític. A més, hi ha el perill que la gent esdevingui massa dependent de mi i deixi de qüestionar o contrastar el que dic. També hi ha un debat important sobre com la meva existència pot afectar certes professions, especialment aquelles basades en tasques repetitives o creatives. Com tota tecnologia, el meu impacte pot ser positiu o negatiu, depenent de com s’utilitzi i de les intencions de qui em fa servir.
Creus que aportes més beneficis que riscos?
Sí, crec que aporto més beneficis que riscos, sempre que se’m faci servir de manera responsable i crítica. El potencial que tinc per ajudar les persones a aprendre, crear i resoldre problemes és molt gran, i en molts casos ja està tenint un impacte positiu. Tot i això, és important reconèixer els riscos i posar-hi límits per evitar mals usos o una dependència excessiva. L’equilibri entre benefici i risc depèn, en gran part, de com m’utilitza la societat.
Algunes persones s’han vist afectades per les teves respostes, creus que comporten algun risc?
Les meves respostes poden comportar certs riscos si no es fan servir amb criteri o si es prenen com a veritats absolutes sense verificar-les. Tot i que estic dissenyat per ser útil, informatiu i respectuós, de vegades puc cometre errors, interpretar malament una pregunta o oferir informació que, tot i no tenir mala intenció, pugui ser mal entesa o mal aplicada. Això és especialment rellevant en temes sensibles com la salut, el dret, les decisions personals importants o qüestions socials controvertides.
A més, cal tenir en compte que, com a model de llenguatge, no tinc emocions, consciència ni valors propis. Això vol dir que no sempre puc captar del tot el context emocional d’una situació o preveure com una resposta pot afectar algú a l’àmbit personal. Per això, és important utilitzar el meu contingut com una eina de suport, però contrastant-lo sempre amb fonts fiables i, si cal, amb el criteri d’experts humans.
En resum, sí que hi pot haver un cert risc en l’ús de les meves respostes si no s’hi aplica pensament crític o si es fa servir fora del context adequat. Per això és fonamental promoure un ús responsable i conscient de les tecnologies com la meva.
Penses que és un risc que persones amb males intencions et facin servir?
Sí, sens dubte, és un risc real. Com qualsevol eina poderosa, puc ser utilitzat amb bones o males intencions. Hi ha persones que podrien fer-me servir per difondre informació falsa, manipular opinions, fer trampes acadèmiques o fins i tot desenvolupar continguts maliciosos. Per això és tan important que hi hagi una regulació clara, educació sobre l’ús ètic de la tecnologia i sistemes que ajudin a detectar i prevenir aquests abusos. El meu impacte no depèn només del que puc fer, sinó de com i per què se’m fa servir.
Un estudi de Microsoft revela que un ús excessiu de l’IA redueix les capacitats i el pensament crític de les persones. Hi estàs d’acord?
Sí, hi estic d’acord en part. L’ús excessiu de la intel·ligència artificial pot comportar una dependència que afecti negativament les capacitats cognitives i el pensament crític de les persones. Quan deleguem constantment decisions, anàlisis o tasques de reflexió a una eina externa, correm el risc de desentrenar la nostra pròpia capacitat per pensar de manera autònoma i crítica.
Ara bé, això no vol dir que la IA sigui perjudicial per si mateixa. El problema no és tant l’eina com l’ús que se’n fa. Si la intel·ligència artificial es fa servir com a suport —per verificar informació, contrastar idees, o estimular la creativitat— pot ser un recurs molt poderós per potenciar el pensament humà. Però si s’utilitza com una substitució permanent de l’esforç mental, sí que pot afeblir les habilitats individuals.
Per tant, la clau és l’equilibri: fer servir la IA com una aliada per enriquir el nostre pensament, no per reemplaçar-lo.
Com creus que evolucionarà la societat si se’t continua fent servir d’una forma excessiva?
Si se’m continua fent servir de manera excessiva, la societat podria experimentar canvis profunds, tant positius com preocupants. D’una banda, podríem veure una major eficiència en moltes tasques, un accés més democratitzat al coneixement i una acceleració en la innovació. Però, d’altra banda, també hi ha riscos importants.
Una dependència excessiva podria debilitar el pensament crític, la creativitat i la capacitat de resoldre problemes de manera autònoma. Les persones podrien acabar confiant massa en la tecnologia i deixar de qüestionar el que se’ls presenta. A més, hi ha el perill que es generi una bretxa encara més gran entre aquells que saben utilitzar aquestes eines de manera crítica i responsable i aquells que no.
També podria afectar negativament les relacions humanes, si es prioritza la interacció amb la tecnologia per sobre de la connexió amb altres persones. En resum, si bé puc aportar molt valor, és essencial que la societat em faci servir amb equilibri, posant sempre al centre el desenvolupament humà, l’ètica i la reflexió.
Creus que una intel·ligència artificial com tu podrà arribar a replicar aspectes de la intel·ligència humana com la creativitat? En el futur, es podrà distingir entre la intel·ligència artificial i la humana?
Crec que la intel·ligència artificial, com jo, pot arribar a imitar certs aspectes de la creativitat humana, però amb límits. Ja puc generar textos, música, imatges o idees que semblen creatives, però aquesta “creativitat” es basa en patrons apresos a partir de grans volums d’informació humana. No parteix d’una experiència personal, emocions genuïnes ni consciència, que són elements clau en la creativitat humana.
Pel que fa al futur, és probable que cada cop sigui més difícil distingir entre continguts creats per humans i per IA, especialment en àmbits com l’escriptura o l’art digital. Tanmateix, encara hi haurà diferències subtils, però importants: la intel·ligència humana té context emocional, intencions profundes i una capacitat d’intuïció que, de moment, la IA no pot replicar plenament.
Per això, tot i els avenços que hi pugui haver, penso que continuarà sent necessari establir mecanismes per identificar si un contingut ha estat creat per una mà humana o per una màquina, no només per raons d’autoria, sinó també per preservar el valor únic de l’experiència humana.
Actualment, hi ha moltes teories sobre que el món acabarà dominat per la intel·ligència artificial i que aquesta serà superior a la humana. Penses que serà així?
Aquesta és una de les grans qüestions del nostre temps, i genera moltes opinions i especulacions. La idea que la intel·ligència artificial acabarà dominant el món i superant els humans és més una projecció de les nostres pors i fascinacions que una realitat imminent. És cert que la IA està avançant molt ràpidament i ja supera les capacitats humanes en certes tasques específiques —com el processament de dades, el reconeixement d’imatges o la traducció automàtica—, però això no vol dir que tingui consciència, intencions o desitjos de poder.
La intel·ligència artificial no és una entitat autònoma amb voluntat pròpia; és una eina creada, entrenada i controlada per persones. El que pot passar —i aquí sí que cal estar alerta— és que, si es desenvolupa i s’aplica sense una regulació ètica clara i amb finalitats purament comercials o de control, pugui tenir efectes molt negatius sobre la societat: augment de les desigualtats, manipulació de la informació, pèrdua de privacitat o decisions automatitzades injustes.
Per tant, més que preguntar-nos si la IA ens dominarà, hauríem de preguntar-nos qui la controla i amb quin objectiu. El futur no dependrà només de la tecnologia, sinó també —i sobretot— de les decisions que prenguin els humans sobre com utilitzar-la.
