Com és el sistema educatiu espanyol des del punt de vista dels alumnes?
Firmat per Paula Cantano i Pol Sànchez
El mètode d’estudi és el correcte?
Quan un nen o nena neix a la nostra societat actual, amb ja pocs anys s’escolaritza, va a l’escola des de petit. Primer educació infantil, després primària, educació secundària (ESO) i fins aquí la part obligatòria, però socialment està millor vist que es continuïn els estudis. Per això molts segueixen amb el Batxillerat, després també la universitat, una carrera, fins i tot potser una altra carrera, després un màster, un altre màster o un postgrau, i finalment un doctorat. Aquesta seria la carrera acadèmica valorada com a perfecta a la nostra societat, és més, seria el més brillant.
Molta gent es posa a estudiar, va encadenant un cicle amb un altre, gairebé per inèrcia, acumulant títols i títols i en molts casos aprovant en comptes d’aprenent. Amb l’objectiu de només obtenir els títols. Títols i més títols, per després poder obtenir una feina decent, on poder guanyar diners per tenir una bona vida i poder-se permetre uns mínims capricis. Però realment és això el que volem? Volem una societat en la que només està valorat els títols o les qualificacions que obtenim, simplement memoritzant? Això hauria de ser diferent. Hauria de ser una societat on tots vulguem aprendre, volem que anar a l’escola no sigui una cosa que odiem. Volem aprendre.
Treballem suficient algunes assignatures en concret?
Fallen moltes coses al sistema educatiu. Hi dediquem moltes hores a l’escola, prenent classes i escoltant coses noves però, al menys en aquest país, és notable que pertanyem al sistema educatiu obligatori durant molt de temps, però aprenem ben poc. Mai t’has preguntat: perquè no sabem parlar bé l’anglès com el català, per exemple. Doncs no és especialment perquè hi dediquem poques hores a la matèria. No aprofundim suficient? Potser si que és que no aprofundim suficient, però, hi dediquem moltes hores, si que aprofundim. Llavors, quin és el problema? És que el sistema educatiu, està basat gairebé totalment en les avaluacions, mitjançant el sistema d’exàmens, amb el qual se suposa que aprenem, però simplement memoritzem per oblidar-ho en setmanes i inclòs dies. Amb el pas del temps ens quedem amb una simple idea general.
Per aquest motiu, en assignatures com l’anglès, costa més aprendre. Fem el control i oblidem tot el que hem estat fent durant setmanes i mesos.
Llavors pensem, que si amb un altre sistema podríem obtenir bones qualificacions, fins i tot millors, i aprendre, que és el nostre objectiu real. Si, segurament si. El problema realment no és si treballem l’assignatura, és si la forma d’ensenyar-la/ fer-la entendre, és la correcte i ens ajuda a tenir més coneixements. L’educació és la base de la societat, ens ensenya valors, reprodueix cultura, rols… També s’haurien de prioritzar els coneixements, valors com a persona i desaparegui una mica aquest sistema tant robòtic ple d’exàmens. Que canviï una mica aquest sistema preestablert acceptat per la majoria societat, creient que és la millor forma d’aprendre noves coses.
Perquè hi ha alumnes que obtenen resultats inferiors a altres?
Clarament, hi ha alumnes que obtenen resultats bastant inferiors a altres alumnes, però, perquè? Doncs és lògic que hi ha diferències entre cada alumne. Hi ha els alumnes que obtenen bons resultats perquè estudien. Hi ha alumnes que no obtenen tant bons resultats perquè o no estudien, no tenen ganes d’aprendre, simplement volen desaprofitar la gran oportunitat de poder tenir coneixements, o tenen dificultats, com per exemple, la dislèxia, però hi ha alumnes que realment tenen ganes d’aprendre, ganes de obtenir bons resultats, però no ho aconsegueixen o es donen per vençuts. Això passa perquè a l’escola ens basem en memoritzar, en fer l’examen, i tot es basa en allò. Per això, hi ha molts alumnes que s’esforcen, estudien, però no aconsegueixen els resultats que consideren equivalents al seu esforç, i deixen d’estudiar, perquè senten que els seus esforços son en va.
Aquí veiem l’eficiència del nostre sistema. Es passen estudiant tot el temps que no estan a l’escola, i no veuen el resultat. Aquest fet és moltes vegades frustrant. Potser un alumne es passa tota la tarda/nit estudiant, i simplement per tenir nervis al control, suspèn. Els exàmens no mostren ni les ganes d’aprendre que un alumne té, ni si ha après o no ha après el que hauria.
Què hi ha de positiu en el actual sistema educatiu espanyol?
En el nostre sistema educatiu, no tot és negatiu, es clar que hi ha coses a millorar i que podrien millorar-se, però hi ha coses positives, entre d’elles:
– Moltes escoles i instituts, són públics i gratuïts, el que ha ajudat i ajuda a moltes famílies que no poden permetre’s econòmicament pagar una escola, poder brindar-li una educació als seus fills.
– Hi ha integració social, ja que amb l’arribada de gent procedent d’altres països i cultures, el nostre sistema educatiu s’ha adaptat a la diversitat que hi ha als centres educatius. Tot això ha afavorit i afavoreix a que hi hagi integració social. A més, cal destacar l’existència de programes d’atenció a alumnes amb discapacitat o necessitats educatives específiques. Això, sumat a l’anterior, fa que la integració social sigui més gran.
– Les noves tecnologies. Els avenços tecnològics s’han anat ficant a poc a poc a les aules. En alguns centres s’ha passat d’escriure amb guix a la pissarra, a projectar les lliçons amb un projector. Això repercuteix molt positivament sobre la qualitat de l’educació, fent que les classes siguin més enriquidores i amenes per als alumnes i, per si fos poc, facilitant l’accessibilitat a un nombre més gran de recursos, ja que tenir l’accés tan fàcil que tenim a el internet, fa que siguem capaços d’obtenir tot tipus d’informació, molt fàcilment.
– Escoles sostenibles. Ja hi ha molts centres que aposten per posar en marxa projectes que tenen com a objectiu conscienciar l’alumnat sobre la importància de cuidar el planeta. Des de muntar un hort escolar, fins a organitzar activitats com recollir brosses del carrer o la platja. Està molt bé conscienciar als alumnes sobre aquest tema tant important a l’actualitat, el qual depèn de les nostres accions com ens repercutirà al futur.
En conclusió, el sistema educatiu espanyol, com ja hem dit, té els seus pros, i també els seus contres, però tot es pot millorar.
