Martina Jimenez, Paula Carmona, Sara Kidane i Joshua Serrano
Iana García juga al Club Futsal Mataró i formava part de l’equip femení guanyador de Catalunya i va ser subcampiona d’Espanya el 2021
Iana García és una jove de 13 anys i jugadora del Club Futsal Mataró, una entitat esportiva de futbol sala masculí i femení, constituïda l’any 2000. Juga a Mataró al Poliesportiu Teresa Maria Roca. Ella va formar part de l’equip femení guanyador de Catalunya i van quedar subcampiones d’Espanya l’any 2021.
Quant de temps portes jugant a futbol?
Jugo al futbol des dels 3 anys, però al Futsal només des de fa 4 anys.
Alguna vegada t’has sentit discriminada per jugar a futbol sent una dona?
Sí, molt sovint. Sobretot de més petita quan des d’infantil era el única noia que jugava al pati de l’escola i els nens no em deixaven o deien que no era un esport de noies; o quan explicava a la gent que jugava a futbol, posaven cares estranyes, ara per sort, molt menys.
Quin va ser el teu primer pensament quan vau guanyar la copa al torneig de futbol sala femení a la categoria infantil?
Quan vam guanyar la “Copa de futbol sala femení a Catalunya” vaig pensar que érem molt bones i que gràcies a l’esforç i el companyerisme tot és possible.
Com et vas sentir quan vau perdre l’últim partit de la final de futbol sala femení a Espanya?
Ens va saber molt greu, ja que ens vam quedar molt a prop de la victòria, però això no treia el fet que estiguéssim molt contentes i orgulloses d’haver arribat on vam arribar.
Ens va saber molt greu perdre l’últim partit de la final de futbol sala femení a Espanya, ja que ens vam quedar molt a prop de la victòria, però això no treia el fet que estiguéssim molt contentes i orgulloses d’haver arribat on vam arribar.
Quantes hores a la setmana les dediques a entrenar? Són molt intensos els entrenaments?
5 hores a la setmana, comptant els partits. Són bastant durs, però com que m’encanta el futbol m’ho passo bé.
Creus que avui en dia el futbol femení continua estant molt menyspreat?
Sí, no només pel que he viscut jo i les meves companyes sinó pels comentaris al respecte o l’estadística de les visualitzacions dels partits masculins i els femenins.
En quina posició jugues?
Ala lateral. La meva tasca és tapar les pujades dels rivals, distribuir la pilota a distància i avançar pel camp cap a la zona rival.
Vols dedicar-te professionalment al futbol?
No, simplement jugo com a hobby, no hi veig massa futur, tot i ser relativament bona. Prefereixo jugar-hi com activitat física complementària i dedicar-me professionalment a altres coses.
Estàs satisfeta fins a on has arribat durant aquests anys?
Sí, molt.
Com és la relació amb les companyes d’equip?
Molt bona, hi ha molt de companyerisme. És cert que, com a tot arreu sempre et duràs millor amb algunes persones que amb altres, però viure el que hem viscut des de petites ens ha unit molt. Sempre s’ha dit que fer esport t’aporta bons valors, tan personals com amb el teu entorn, i és cert i jo ho he viscut. Per mi, el futbol i el meu equip són una manera de desconnectar de la meva rutina diària i les meves preocupacions. A més, he après a treballar en equip i conviure amb elles.
