Imma Salvador, professora d’història i Cap d’Estudis de l’escola Cor de Maria Mataró, ens explica la seva pròpia història.
Com era ser estudiant d’història abans? Com va ser el seu passat? Quina és la seva etapa de la història preferida? Tot això, i més, descobrirem avui, a Som Cor Report.
MAR BELMONTE – ARNAU ROLDAN
Quan vas decidir començar a estudiar història?
Fa molts anys, quan tenia 16 o 17 anys, és a dir, potser fa 30 anys llargs. Ho vaig decidir quan feia BUP, que seria com la secundària actual.
A quin institut vas estudiar i quines diferències hi ha entre abans i l’actualitat?
No vaig estudiar a cap institut, vaig estudiar en aquesta escola, soc exalumne. Vaig fer BUP aquí, que eren els estudis postobligatoris que es feien llavors, abans d’estudiar a la universitat (hi havia 1r, 2n i 3r de BUP). Aleshores, hi havia un curs que era el COU, que era el Curs d’Orientació Universitària que ja no es feia aquí a l’escola. Com vosaltres que, quan acabeu l’ESO, haureu d’anar a una altra escola a fer batxillerat, llavors aquest any el vaig fer a l’Institut Alexandre Satorras. Tot i això, la meva formació bàsica ha estat aquí, des de ben petita.
Passant a les diferències, abans s’havia d’estudiar molt, el BUP era molt intens (el nivell seria com ara el vostre batxillerat). A 1r de BUP fèiem un curs general, i a 2n ja escollies si fer ciències o lletres; jo vaig escollir lletres. En aquell moment, es feia dels 14 als 16, uns tres anys, i acabaves amb 17. Una vegada tenies 17 o 18, feies COU i havies de treballar molt.
Quina era la teva tècnica d’estudi?
En aquella època no hi havia ordinadors, per començar, teníem els llibres de text. Aleshores fèiem molts, molts resums, mapes conceptuals, molts esquemes i agafava molts apunts que eren les bases dels meus estudis. Havies d’estudiar amb el teu propi material, amb llibres de text, i t’havies de fer els teus esquemes, subratllant les coses importants amb un llapis, és a dir, treballant molt físicament els apunts, llegint, llegint i estudiant més. Aquella era la meva tècnica.
Què va ser el que et va motivar per començar a estudiar història?
Doncs bé, des de ben petita ja m’agradava la història, i jo sempre explico que la persona que més em va motivar va ser el meu pare. Ell no tenia estudis, però tenia molta curiositat per aprendre, per saber, i li agradava molt la història, tenia molts llibres i sempre en parlava. També li interessava molt la política, el saber per què havien passat les coses i això ho vaig veure des de ben petita a casa. Tot i que el meu pare mai havia volgut decidir el meu futur per mi, veure’l a ell interessat per la història va ser una gran motivació. Una altra de les coses que em va interessar molt, a més de la curiositat de saber, és perquè les coses eren com eren i són com són.
Creus que als joves els interessa la història? Per què?
Això és com tot, evidentment que hi ha gent, adolescents i gent jove, que té interès per coses diverses, igual que si tu preguntes si interessa la biologia, doncs hi haurà gent que dirà que sí. Jo penso que en aquesta edat, l’adolescència, el que és important és que els adults, és a dir, nosaltres, us motivem i us engresquem i us fem entendre com és d’important aprendre el que va passar en el passat per argumentar, explicar, justificar si tu vols. Fer-se a la idea de perquè les coses són com són ara, perquè tot té un perquè. Aleshores jo penso que dins d’un grup de 30 alumnes d’una classe, d’un 3r d’ESO un 4t, si tu preguntes a mà alçada a qui li agrada la història potser t’aixequen la mà tres. A partir d’aquí jo vull que interessi a 25 si és possible, o als 30 seria genial.
I aquesta és la meva tasca, engrescar-vos i fer-vos partícips, que la història no és simplement parlar de dates i quatre reis del passat, no és només això.
Per a mi, no té cap sentit que us faci entendre, per exemple, per què els Estats Units tenen el sistema legislatiu que tenen. Té una raó. La independència dels Estats Units, què comporta, una primera constitució i fer entendre que les coses que passen a l’actualitat tenen un passat. Entendre la història i fer-la gaudir. No només vull que entengueu el perquè de les coses, sinó que també intento, en la mesura del possible, fer-vos uns ciutadans autònoms, lliures, demòcrates, que sapigueu el perquè, que no us enganyin amb ximpleries, amb les “fakes news” que surten contínuament, i que tingueu per vosaltres mateixos l’esperit d’aprendre i de conèixer.
Quina és la teva etapa de la història preferida i per què?
La contemporània. Dins de la meva llicenciatura va ser la branca especialitzada que vaig agafar, ja que m’interessa i sempre m’ha agradat molt perquè és la història, per dir-ho així, “nostra”. Dels nostres avantpassats vius o que han viscut amb ells, els nostres avis, per exemple; o si algú té la sort de tenir els besavis, és la seva història, és la contemporània. El segle XX és farcit d’històries que, és clar, són importantíssimes: les dues guerres mundials, la revolució Russa, el crack del 29, la fi de l’imperialisme, la guerra freda, em sembla molt motivador aprendre com va anar tot això.
Ara bé, m’apassiona tota la història i jo, per exemple, soc una amant també de la història de l’antiga Grècia, que m’encanta; de Roma, Egipte, etc. És a dir que, a mi, tant m’és. M’agrada tot molt, però sí que és cert que tendeixo més a la contemporània. Jo he escoltat al meu pare parlar de la Guerra Civil, ell la va viure, llavors a mi m’interessa saber-ho bé.
Creus que és important, que les persones sàpiguen d’història? Si és així, per què ho creus?
És importantíssim. Per a mi, reitero, seria fonamental. Per què és important? Ara estem vivint una època molt difícil, amb una guerra a Ucraïna, a l’est d’Europa. Bé, n’hi ha moltes més de guerres, és una gran desgràcia i la gent no es pot quedar amb la primera informació que troben a la televisió ni a qualsevol lloc, has d’intentar esbrinar què passa realment, d’on ve el problema. Les persones hem de saber sempre el perquè de les coses, o almenys intentar-ho o esforçar-nos a buscar aquesta informació, perquè ens farà més lliures, perquè no ens enganyaran, o no tant, que ja sabem que és difícil en el món que vivim ple d’absurditats que surten contínuament i has de tenir ben fonamentat tot això.
Jo tenia un professor de català que sempre ens deia: la ignorància és atrevida. I amb això m’he adonat que les persones més ignorants són les que més tractaran de convèncer-te que la història és una i prou, cosa que està malament, s’ha d’entendre una banda i l’altra.
I clar, gràcies a la història podem entendre si el que ens expliquen és cert o no.
Si poguessis, canviaries alguna part de la història? Si es així, quina?
Home, si estigués en les meves mans, acabaria o voldria haver acabat i que no haguessin existit mai els genocidis diversos que hi ha hagut al llarg de la història. El genocidi del poble jueu a la Segona Guerra Mundial o la guerra de l’antiga Iugoslàvia, on es van fer grans matances… És que hi ha tantes històries negres, fosques, horroroses…tantes. Per exemple, l’esclavitud, és una etapa enormement horrorosa.
Però no està en les nostres mans canviar el passat. El que sí que està en les nostres mans és intentar que al nostre present i al futur de tots nosaltres no torni a passar, això seria ideal.
El teu objectiu ja era ser professora o inicialment tenies pensada una altra sortida?
No, no tenia com a objectiu ser professora, però a mi m’agradava. Jo de petita sempre havia pensat que seria senyoreta, senyoreta de nens petits. Sempre ho pensava, vull dir que ja m’agradava el tema de l’educació, però tampoc no m’ho havia plantejat com un objectiu sí o sí per acabar la carrera. Les coses van anar com van anar i tot va acabar anant bé, però no era un objectiu primordial. No sabia ben bé tampoc què em passaria després, jo ho vaig voler estudiar en aquest cas perquè m’agradava i després ja pensaria saps, no era primordial saber si podia ser mestra o no.
Què prefereixes la història o la geografia?
Ai, això és com demanar-li a una mare entre el fill gran i el fill petit. Però, la història. Sí, gaudeixo molt aquest any que he fet història però l’any passat també, que vaig tornar a fer geografia de primer d’ESO, i m’ho passo bomba amb aquests nens petits fent geografia. Però sí, si he d’escollir, gaudeixo i m’agrada molt més quan faig història amb l’alumnat de 4t d’ESO. Com més grans millors, això és així, i geografia m’agrada molt, que consti.
