Isabel Cui, tricampiona d’Espanya

Entrevistem la nostra companya Isabel Cui, tres cops campiona d’Espanya del peculiar esport de la natació sincronitzada

Firmat per Luana Caballero, Maria Conte i Irene Nora

Quan i per què vas començar amb la natació sincronitzada?

Vaig començar natació sincronitzada fa 8 anys i la vaig començar perquè jo sempre anava de petita a la piscina amb els meus pares i veia les de natació sincronitzada entrenant, i a la meva mare un dia se li va ocórrer que per què no provar-ho. Quan vaig començar amb la natació sincronitzada tenia sis anys, al principi no m’agradava gens, plorava cada vegada que havia de tirar-me a l’aigua, ja que estava molt freda, però al final em vaig acostumar i em va acabar agradant.

Quantes hores entrenes a la setmana?

Entreno 19 hores a la setmana, entreno dilluns, dimarts, dijous i divendres tres hores i mitja, i dissabtes cinc hores.

Com combines tantes hores d’entrenament amb els teus estudis?

Realment ho he portat així tota la meva vida llavors es podria dir que ja m’he adaptat, però és difícil poder compaginar bé l’entrenament amb els estudis, ja que cada cop és més difícil l’escola i entreno cada vegada més hores. Fins i tot utilitzo part de les hores de son per estudiar i fer treballs.

Fas alguna altra extraescolar?

Els dies que no faig natació sincronitzada faig anglès i xinès.

A quantes competicions has estat i quines destaquen?

He estat a 44 competicions, la majoria són competicions de figures, que no són importants i les més importants són les d’Espanya a les quals he participat 11 cops, en tres d’ells he quedat primera, cinc vegades segona i tres tercera. També he participat en competicions de Catalunya per classificar-me a les d’Espanya.

Com et sents abans i després de competir?

Depèn de com sigui la competició, si és de figures no em poso nerviosa, ja que no les trobo tan importants. En canvi, als campionats d’Espanya em sento molt nerviosa, m’exigeixo bastant i sempre intento fer-ho el millor que puc. Sempre que tinc una competició em començo a estressar com dues setmanes abans. Quan quedo a pòdium sento orgull, sento que els meus esforços donen resultats, però quan no ho aconsegueixo no em poso trista, penso que haig de treballar més per millorar encara més i arribar al meu objectiu.

Què van pensar els teus pares quan vas començar a competir?

El primer cop que vaig quedar campiona d’Espanya no recordo molta emoció per parts dels meus pares estaven neutres, i jo estava igual estava neutre. Aquest tipus de premis no ens importen gaire, perquè en realitat en els que més ens fixem és el procés. El dia a dia, els entrenaments, els resultats són importants, però no són el més principal.

T’agrada?

Haig de dir que al principi quan vaig començar aquest esport no m’agradava gaire, però els meus pares em van ajudar a seguir intentant-ho, i cada cop m’agrada més ho gaudeixo més.

Ser esportista d’elit t’ajuda a forjar el caràcter?

El treball d’equip m’ajuda a créixer com a persona, hi ha esportistes més joves i treballem amb elles, busquem maneres d’ajudar-les, has de trobar la manera d’explicar les coses perquè elles ho entenguin millor.

On has competit?

Fins ara he competit només a Espanya, però aquest hivern segurament competiré als Estats Units, al Campionat del Món, la Copa Comen, que són competicions que es fan cada any cada país selecciona les millors nadadores per a competir, i aquestes fan concentracions d’un mes per preparar-se les rutines i figures que faran allà. N’he fet semblants, però més curtes, durant tot l’any es fan tres concentracions, la primera dura com a molt 4 dies, i l’última és definitiva en el procés de selecció, són entrenaments tancats, sense relació amb l’exterior. Coneixes a moltes nenes de diferents llocs del país i com són molts dies juntes entrenant reforces la relació.

Redactors Juniors

, ,
close