Ariadna Fernández, Sira Danfa i Berta Gesteira
Té vint-i-nou anys i a finals d’any fa els trenta. Va estudiar biologia i va treballar en altres feines (de carter i repartidor de menjar, collint fruita, d’educador ambiental, de monitor de lleure… i de professor en acadèmies i altres escoles). E el seu temps lliure li agrada molt escapar cap a muntanya, jugar a bàsquet, llegir, anar al teatre o al cine i, sobretot, estar amb la família i els amics. A banda d’això, actualment viu a Mataró i comparteix pis amb un gat molt eixerit que es diu Micaco.
El teu ideal de felicitat?
El mateix que el de Sòcrates: “La tendra felicitat dels moments quiets”.
El teu principal defecte?
Entre d’altres, tinc molt mal sentit de l’orientació.
El teu músic preferit?
En Leonard Cohen.
Quin hàbit aliè no suportes?
La supèrbia.
El teu heroi de la vida real?
La meva àvia.
Una figura històrica que et posi un mal cos?
Franco i la resta de líders feixistes.
Com t’agradaria morir?
Ràpid i sense dolor.
Els teus autors preferits en prosa?
L’Alejandro Zambra, la Irene Solà i en Jordi Cussà.
El teu color preferit?
El verd.
Quina seria la teva major desgràcia?
Veure patir irremeiablement algú que estimo.
