En l’edició del 2026 de la rua de Carnestoltes, els mataronins no van decebre amb la festa.
Som unes capgrosses adolescents, una mica xafarderes, que volien comprovar que les rues a Mataró eren les millors de Catalunya, disposades a presentar-se disfressades de barrufets al Parc Central.
Abans de la rua, a primera hora del matí de dissabte 14 de febrer, va ser el Despertament del Pellofa, a la porta de l’ajuntament, on una massa de gent de tota mena s’havia reunit a fer soroll amb tota mena d’objectes amb la intenció ferma de despertar al rei del Carnestoltes per començar la festa. Aquest any la temàtica del Pellofa no era pas igual a altres anys, aquest any en pellofa anava de pirata. Al despertament del pellofa es van presentar gent de totes les edats, des de nens petits fins als avis de la ciutat, tothom volia que el Pellofa es despertés d’una vegada i que la festa de la nit fos extraordinària. La gent ballava, picava de mans, cantava, cridava i s’ajudava amb tota mena d’objectes i instruments per fer tot el soroll possible. Va ser una celebració en majúscules.
Un cop el Pellofa va sortir al balcó i va rebre l’ovació de tots els presents, la gent va tornar a casa a preparar-se per al gran esdeveniment del vespre: la Rua de Carnestoltes.
En el nostre cas, vam anar a casa de l’Anna, a preparar els vestits i els accessoris i retocar alguns detalls de la disfressa. La rua començava a les 18:00h al Parc de Cerdanyola, però nosaltres, mandroses com som, vam decidir que l’esperaríem al Parc Central, on es faria la gran festa. Mentre la rua s’anava apropant a on érem, més i més persones es reunien allà, esperant ansioses la seva arribada, creant un ambient que ens va recordar al que hi ha les Santes de Mataró.
Un quart d’hora més tard de quan vam arribar, una melodia festiva va anar fent l’ambient cada cop més sorollós: la rua ja era aquí. El DJ va començar amb la cançó més famosa del 2025: Golden, de K-POP DEMON HUNTER i, com era d’esperar, la mainada més petita cantava aquesta cançó a ple pulmó i nosaltres ens tapàvem les orelles.
Quan ja eren prou a prop, vam poder distingir la seva indumentària. Els primers a la rua anaven disfressats d’uns cavernícoles, els segons d’uns pots de pintura, i els tercers representaven la Xina (la veritat, va ser el més bonic de tots), que va ser el guanyador del concurs de disfresses. El segon guanyador ens va impressionar molt, perquè aquell grup va muntar un ninot gegant amb ampolles de plàstic. Els que van quedar en tercera posició en el concurs, anaven disfressats amb motius de la pel·lícula de Frankenstein.
Uns quants grups més tard, vam abandonar el Parc Central i ens vam dirigir a la plaça de l’Ajuntament, on els joves mataronins s’havien instal·lat per passar-ho bé. Tot i que la festa estava bé, no hi vam estar gaire, perquè la música era força dolenta i la meitat de la gent anava molt borratxa. Així que després d’haver ballat una mica i intentar comunicar-nos amb coneguts que vam trobar que havien begut més del compte, vam agafar el carrer Sant Josep i ens vam dir adeu amb una abraçada.
En conclusió, la rua va estar molt divertida i la festa darrere l’ajuntament va ser entretinguda. Les tres ens morim de ganes de tornar l’any vinent!
