/

La soledat i l’ansietat social

Què es l’ansietat social i per què passa quan la pateixes? Com se senten les persones i els símptomes?

Dunia Lavado, Mariam Hemeoui, Noa Mas i Afnan Idrissi

Per què passa?

Hi ha moltes persones que els hi costa molt socialitzar o simplement la gent els hi fa veure que són incapaços o insuficients a l’hora d’establir relacions d’amistat. Això els baixa l’autoestima tan mental com físicament i crea certs problemes per relacionar-se. Té el nom d’ansietat social.
 
Els motius solen ser la timidesa, experiències desagradables o també ansietat social. Això pot causar que no sigui fàcil fer amics ni sentir-se bé amb un mateix, tant físicament com mentalment i sentir-se rebutjat per altres persones. Les persones amb ansietat social tendeixen a pensar que mai podran fer cap amistat, de vegades es creu que és per culpa d’un mateix, i d’altres han sigut els altres, i això causa aïllament i soledat. 

Com se sent?

 Aquestes persones senten un immens rebuig i por de ser criticats. Aquesta ansietat dificulta molt les amistats i per això la gent amb ansietat social acaba sola i amb molts complexos. Es podria relacionar amb una timidesa molt exagerada. La gent amb ansietat social acaba tenint una fòbia immensa a relacionar-se amb els altres per por al que puguin pensar d’ells o per por al que els hi poden fer (discriminació, insults…). Aquestes persones senten que estan soles per a tot i no tenen ningú amb qui poden confiar, sigui perquè no es volen relacionar o perquè la gent no es vol apropar gaire a aquestes persones. 


Quins són els símptomes?

– Tenir una por desmesurada abans de fer alguna presentació, parlar en públic o tenir alguna ocasió social. Aquesta por desmesurada pot venir lligada amb suor o freqüència cardíaca molt elevada. 
 
– Aquestes persones eviten assistir a actes on han d’exposar-se davant molta gent a causa de la seva por. Fins i tot a situacions com parlar amb algú que no coneix, anar a treballar o a l’escola, iniciar una conversa, menjar amb altres persones o anar a banys públics. 
 
Aquesta por en certes situacions no són necessàriament signes de trastorn d’ansietat social, especialment als nens. Tampoc té a veure a ser extravertit o introvertit per naturalesa. 


Solucions i com prevenir-ho 

Una de les prevencions que pots aplicar és anar al psicòleg abans que sigui massa tard. No tinguis por d’anar-hi, de fet, potser no et pot ajudar amb alguns problemes, però pot ajudar a pujar l’autoestima per tenir motivació per solucionar aquests problemes un mateix o amb els altres, a tenir eines per parar els pensaments ens bucle o millorar les estrategies sobre com afrontar les dificultats. Una altra cosa que t’ajuda a tirar endavant és no comparar-te amb els altres. Hi ha una tàctica per agradar-se a un mateix que és molt simple, però ha ajudat a molta gent: quan un passa pel mirall, s’ha de mirar amb atenció i li agradi o no com és, haurà de pensar que sí, dir-se coses agradables, sempre fins que funcioni. Parlar-se a un mateix amb amabilitat i amor és important. Si té moltes inseguretats, pot buscar coses que li agradin del seu cos, i així cada dia fins que es fixarà només en el que li agrada. 
 
Mai has de callar o sentir-te culpable. Si no t’aconsegueixes obrir més amb la gent has d’aturar-te a pensar si és perquè tens dificultats o perquè són els altres que et fan sentir així, i a partir d’aquí has d’actuar, o bé, millorant la teva autoestima o obrir-te a poc a poc amb els altres, superant la timidesa o l’ansietat social. Una de les maneres per fer-ho és anant al psicòleg perquè et pot servir de gran ajuda a aconseguir tirar endavant aquestes dificultats. 
 
Imagina’t una porta imaginària que impedeix relacionar-te, però algun dia s’haurà d’obrir i ho hauràs d’afrontar. 
 
Sobretot no et culpis, perquè els nostres defectes ens fan diferents i diversos i això ens fa perfectes.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.