No hi pot haver prevenció de les agressions sexuals reals si el masclisme prové d’una estructura social i de l’educació i l’exemple que donem als joves
Firmat per Yanira Herrera, Corina Marcano, Daniel Navarro, Lunna Mendonça i Naoufal el Harrak
A Espanya, el 48% de les dones pateix assetjament sexual, però també s’ha de tenir en compte que moltes d’elles no se’ls pot donar assessorament mèdic, psicològic i jurídic si volen presentar una denúncia per diferents motius socioeconòmics.
Per comunitats autònomes, les regions amb un major nombre de delictes són Catalunya, Andalusia i Madrid, les tres comunitats acumulen la meitat de les denúncies per agressions sexual a Espanya. L’any passat estava vist una violació cada 8 hores.
És un tema molt comentat i preocupant pels joves, tant a les xarxes socials com als carrers. La nostra generació utilitza el poder de les xarxes socials per donar veu a les dones, però sembla que no és suficient.
Encara que es conscienciï i ajudi els joves a informar-se, surtin als carrers a fer manifestacions, no hi veiem resultats, ja que això passa dia rere dia, fins a la mínima cosa, micromasclismes quotidians constants que podrien ser un comentari o un xiulet a una violació.
Una de les altres raons que la majoria de les agressions sexuals siguin de menors o joves, és perquè a les festes i discoteques aprofiten l’estat d’ebrietat de les noies o a les seves begudes posen drogues per poder assetjar-les o tenir-hi relacions fàcilment. Per moltes publicacions, tweets, cartells o manifestacions que fem, les dones encara tenim por de sortir al carrer i la vida segueix sense ser justa perquè molts agressors queden impunes.
Aquestes són les estadístiques de les denúncies d’agressions sexuals des de l’any 1987 fins a l’any 2018. Podem veure clarament que cada any augmenten les denúncies, només en l’any 1996 fins al 1997 baixa la taxa de denúncies per agressions sexuals.
