/

Les plaques daurades Stolpertein a Mataró

A Mataró i a altres municipis podem observar unes plaques daurades a terra a diferents carrers de la ciutat. Què són? Per què els alemanys van entregar aquestes plaques a la ciutat de Mataró?

Hugo Polo

Jose Bello va ser un ciutadà espanyol que residia Varsòvia, a Jose el va agafar la guerra i ell va decidir lluità a favor dels polacs. Per això els nazis el van portar a un camp de concentració (Mauthausen). Jose Bello tenia família a França i a Mataró. 

 Stolpertein: què signifiquen les plaques daurades a Mataró?

A Mataró i a altres municipis de tota Europa podem observar unes plaques daurades a terra a diferents carrers de la ciutat. Però, què són? Què signifiquen?

Aquestes plaques s’anomenen Stolpertein. Aquesta paraula significa en Alemany la pedra amb la  que t’entrebanques quan camines.

Després de la segona guerra mundial l’estat Alemany es va responsabilitzar de la mort de milions de persones jueves, també persones cristianes. La majoria d’aquestes persones van morir en camps de concentració nazi (99% de les plaques).

Aquestes plaques de color daurat  porten  el nom i cognom de la víctima, el dia que els van detenir (en camp de concentració) i el dia que els van assassinar o que van morir.

Les plaques daurades són pedres de llautó d’un  volum de 10 centímetres de llargada 10cm de amplada i 10cm de llargada i 10 d’alçada.

L’estat Alemany va fer els Stolpertein per reconèixer i pal·liar aquest deute moral amb els familiars de les persones assassinades i amb els jueus i una part dels cristians que van estar i morir als camps de concentració. Per sort, algunes de les plaques també fan referència a supervivents.

La majoria d’aquestes plaques es localitzen a les antigues localitats d’aquestes víctimes, al seu lloc de naixement o on havien viscut la major part de les seves vides.

A Mataró també trobem aquestes plaques ja que després de la guerra civil i l’inici del Franquisme molts republicans van fugir pels Pirineus cap a França i altres països d’Europa. Es van trobar amb la segona guerra mundial i molts van acabar lluitant a la Guerra o tancats a camps de concentració nazis. En els camps de concentració els sobre explotaven  i qui no servia, com els bebès o la gent gran, els mataven. Els nens anaven amb els adults a mines o també els utilitzaven com bombes humanes. Actualment, hi ha al voltant de 75.000 plaques repartides per tot Europa.

 Els països on podem trobem trobar les Stolpertein són:
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, República Txeca, Finlàndia, França, Grècia, Itàlia, Hongria, Lituània, Luxemburg, Moldàvia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Romania, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia, Suïssa, Ucraïna i Espanya.

JOSÉ DOLOVARDES: ALLIBERAT

Aquesta persona anomenada Dolovardes va néixer i viure a Girona. No és de Mataró però l’hem trobat rellevant ja que va ser un dels pocs alliberats reflectits a les plaques de Stolpersteine Aquesta persona va fugir de Espanya per culpa de la guerra civil. Al sortir de Espanya es va trobar amb la segona guerra Mundial, el van detenir  i el van portar en el Mauthausen que era un camp de concentració. Jose Dolovardes va tenir la sort de se alliberat però es molt improbable trobar el nom de una persona en les Stolpersteine.  

16 de desembre 1992 Demnig va col·locar la primera Stopersteine davant de Ajuntament de Colònia. Des d’aquell moment Demnig va comença el projecte Srolpersteine que com ja hem dit abans es per recordar totes aquelles víctimes. En el 1994  l’artista anomenat Demnig col·locar 250 Stolperstein en l’església San Antonio en Colonia. En el 4 de gener del 1995 sense tenir permisos de l’ajuntament va col·locar pedres en les aceres. L’any 1996 Demnig va participar en una investigació en Auschwitz en Berlin i en només un carre va col·locar mes de 50 Stolpertein i així  poc a poc el projecte de Damnig va arribar enn la nostra ciutat, Mataró.

Si voleu fer un recorregut per totes les llambordes Stopersteine de Mataró, aquí en teniu un mapa.

Font: El Periódico de Catalunya.

1 Comment

  1. He trobat molt interessant aquesta notícia. Desconeixia molta part de la història i crec que és un fet molt bonic i peculiar que tenim en els carrers de la nostra ciutat.
    Enhorabona per la recerca feta!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.