El compte @hijadeinmigrantes ens ha ajudat molt a documentar-nos per realitzar aquest article i a entendre els conceptes que s’hi presenten. Aprofundiu amb nosaltres en aquest tema tant interessant i imprescindible
Alba López
El racisme és la idealització que defensa la discriminació a d’una raça cap a d’altres. A l’any 2013 es va iniciar el “#Black Lives Matter” a Instagram, és un moviment internacional i descentralitzat iniciat per la comunitat afronord-americana.
Aquest hashtag es va fer molt conegut després de l’agressió i la mort dels dos afro-americans Michael Brown i Trayvon Martin a causa d’un atac de bala. La gent tendeix a minimitzar o a fins i tot evitar la pronunciació de paraules com “negre” cap a les persones de pell fosca, substituint-la per diminutius com “negret” o “morenet” quan realment, no es cap acte racista, en canvi dir-ho en diminutiu infantilitza a aquests col·lectius. En canvi, quan es pensa que és un insult o quan es diu de manera despectiva, sí que es tracta de racisme.
Considerem com una referent per nosaltres a la Safia El Aaddam. És reconeguda com a activista, filòloga i comunicadora d’origen africà que lluita per els drets dels fills d’immigrants. Col·labora a través de mitjans de comunicació per fer guerra a las traves i al racisme institucional. Reivindica, visibilitza i dona eines a professionals per desarrelar el racisme i el classisme de les institucions públiques. Ha escrit un llibre anomenat “Hija de inmigrantes” que parla sobre el creixement d’una noia nascuda en un petit poble de Catalunya sent d’origen Amazigh. S’enfronta al racisme, a la pobresa i a la seva pròpia cultura. Durant la història, es reconcilia amb la seva identitat i encara les dificultats que la van marcar de nena per a que altres puguin reviure la seva història. La de tantes i tants fills d’immigrants. Amb aquesta novel·la, la Sofia vol expressar com s’agrada per la seva condició de ser filla d’immigrants.
Campanya #TECEDOMIVOTO
Safia ha impulsat campanyes de l’àmbit educatiu i les ha gestionat a través de les xarxes socials. Ha obtingut un gran impacte a nivell social i digital. La primera va ser “#votaresunderecho” que es va iniciar durant les eleccions d’abril del 2019, per el dret a vot de les persones migrants i fills d’immigrants. Un altre que també va tenir molt d’èxit va ser el “#tecedomivoto”. Gràcies a aquests dos hashtags, més de 2000 persones van poder votar per els vots cedits.
Campanya #ELMATERIALESCOLARNOESUNPRIVILEGIO
Segons Safia l’escola hauria de ser una segona casa, però per molts nens es converteix en un espai on reben molts inpus de discriminació. El material escolar no hauria de ser un privilegi, i per descomptat, estudiar tampoc hauria de ser un privilegi.
Per això, la Safia va iniciar una campanya anomenada “#elmaterialescolarnoesunprivilegio”, que està ajudant a milers de nens. Gràcies a aquesta campanya i al conjunt de voluntariat format per 166 persones,18 famílies i 40 nens han pogut ser atesos. Els professors, solen cometre molts actes de discriminació al seu alumnat sense adonar-se’n. Com per exemple, no pronunciar bé el nom d’algú en veu alta, preguntar on han anat de vacances, renyar a qui no ha pagat el material demanat…permetre comentaris i bromes racistes i discriminatòries cap a altres alumnes. La campanya #elmaterialescolarnoesunprivilegio va servir per fer arribar material escolar a nens que generalment no en tenen.
“Unir-se a una tendència no és antiracista, és racista”
A la gent només li preocupa quan es “trending tòpic”, un cop passada la tendència ja no es torna a parlar del tema. La gent sense tenir idea, agafa un succés d’un país o un context i l’explica als seus seguidors blancs. Per exemple, tallar-se un trosset minúscul de cabell com a única acció de suport. Reforça la superficialitat, això significa que la gent intenta col·locar-se com protagonista i parla per sobre de la seva posició d’heroïna, en comptes de demanar mesures al govern o demandar i lluitar per canvis reals. Si només preocupen les dones racialitzades en un context determinat, quan ens pot ajudar aconseguir o acontentar seguidors també podem parlar de racisme segons Safia.
Suggerències per ser un bon aliat antiracista:
- Escoltar a les persones racialitzades. El seu testimoni, la seva experiència i el seu coneixement. Ells son els que han de dirigir el discurs i l’acció.
- Fer consum o compra llibres, tallers, assessories grupals i individuals i més contingut que sigui de pagament que realitzen les persones racialitzades de forma professional. Llegeix a les persones negres, marrons i de color.
- Evita compartir imatges i vídeos que deshumanitzen els cossos negres, marrons i de color, s’ha de respectar els drets d’imatge de la infància.
- Recordar no caure en el complexe del salvador blanc ni apropiar-se de la lluita.
- Citar a les persones racialitzades que parlin del tema i coneguin la matèria i fer referència al seu treball.
- Utilitzar el privilegi com eina de canvi, això significa que ser racista no és un insult ni és personal, sinó que és estructural. I el primer pas es reconèixer el privilegi i la influència de l’estructura en el nostre pensament quotidià.
Utilitzar el privilegi com eina de canvi, això significa que ser racista no és un insult ni és personal, sinó que és estructural. I el primer pas es reconèixer el privilegi i la influència de l’estructura en el nostre pensament quotidià.
Curiositats il·lustratives i històriques del racisme estructural
A les fotos dels anys 80, no s’hi podia distingir ben bé el to de pell fosc, ja que el blanc es veia a la perfecció i en canvi el negre es veia reflectit en un to de color morat. Això es devia a que en aquella època, el paper fotogràfic estava pensat en un principi sense tenir en compte els diferents tipus de pell, quasi exclusivament per a gent de pell blanca.
Era procedent de l’empresa de Kodak i als papers fotogràfics se’ls anomenava targetes Shirley. Es feien així per poder capturar bé els colors de la pell de la gent blanca, i per això es devia el to morat a les fotografies de la gent negre. El paper fotogràfic no podia processar diferents tons de cafè per exemple, i tot i que la gent es queixava, no s’hi establien canvis en la producció d’aquest producte.
No va ser fins que van arribar queixes de les companyies de mobles i de xocolata que van decidir canviar-ho.
No va ser fins que van arribar queixes de les companyies de mobles i de xocolata que van decidir canviar-ho.
Les queixes es basaven en que a l’hora de fer la publicitat dels seus productes, no s’hi distingien els colors.
Gràcies a això, la gent negre va poder començar a fer-se fotos on es distingien els diferents tons de pell i en les que no hi havia rastre de cap to morat ni distorsionat.
Racisme o Xenofòbia?
Hi ha gent que sol confondre el racisme amb la xenofòbia, que és un concepte similar.
La xenofòbia és la por i el rebuig a una persona o població que es considera estrangera.
El racisme en canvi, es la creença de que les persones pertanyen a races determinades per els seus trets físics. Els dos conceptes són formes de discriminació i es basen en prejudicis. És a dir jutjar abans de conèixer o saber. Promouen comportaments que segreguen a grups i individus sense posseir una base racional, i causen danys a qui el pateixen creant dinàmiques socials de discriminació.
Actualment hi ha moltes coses en la nostra societat per canviar, però confiem en que aniran millorant de mica en mica per poder aconseguir una societat amb les mateixes condicions i drets per a tothom. Aquest article intenta ser un primer pas.
