Èlia Guisasola, Carla Codola, Martina Garcia, Matenen Traore i Arnau Corominas
Al llarg de tota la història i arreu del món, hi ha hagut moltes percepcions diferents de la mort. No hi ha cap dubte de que la mort no és igual que en el passat, les causes, els rituals i el propi significat han evolucionat.
L’ANTIC EGIPTE
Va ser una civilització que va succeir l’any 3150 AC fins a l’any 31 DC. Es situaven al voltant del Nil ja que tenia moltíssima importància, era la seva font de comerç, d’aigua de transport…
A l’antic Egipte quan una persona és moria la momificaven. Aquesta tradició va començar quan veien que enterrant el cos a la sorra es podria i no durava compacte. Van començar a momificar als cossos. Ho feien per dues raons: per conservar el cos i per les seves creences religioses.
Si la ploma pesava més que el cor, el difunt havia passat el judici i passava a l’altra món, arribant a la immortalitat. En canvi si el cor pesava més que la ploma, era llançat al devorador dels morts (Ammyt) i aquest fet el consideraven la segona mort.
Ells creien que quan et mories anaves a l’altre món, però abans havien de passar un judici, el judici d’Osiris. En aquest judici, Anubis agafa la part del cor que comporta moralitat i el comportament i ho posa en una balança i a l’altra part posaven una ploma. Si la ploma pesava més que el cor, el difunt havia passat el judici i passava a l’altra món, arribant a la immortalitat. En canvi si el cor pesava més que la ploma, era llançat al devorador dels morts (Ammyt) i aquest fet el consideraven la segona mort.
ELS VIKINGS
La civilització vikinga va començar el 793 i va arribar fins al final de segle XII. Venien dels països nòrdics i van ser grans navegants.
Després de la mort es creia que acabaves habitant un món diferent on hi vivien tots els sers sobrenaturals en els que creien (déus, elfs, gegants…).
Els vikings feien un ritual, depositaven el cadàver del difunt en un petit bot que omplien amb una substancia inflamable per posteriorment crear el bot amb el cos i les armes i joies d’aquella persona. Més tard les seves cendres s’enterraven i simbolitzaven el lloc amb una pedra commemorativa. Després de la mort es creia que acabaves habitant un món diferent on hi vivien tots els sers sobrenaturals en els que creien (déus, elfs, gegants…).
LA RELIGIÓ MUSULMANA
Per aquesta civilització la mort era quelcom molt habitual.
Aquesta religió comença al 610 a la península Aràbiga. És una religió abrahàmica monoteista fondada per Mahoma, el seu Déu és Al·là.
Per entrendre la seva percepció de la mort primer, hem de saber que en alguns moments, per aquesta civilització la mort era quelcom molt habitual. Hi havia moltes malalties i desnotriment.
La tradició que seguien per una persona recent morta era banyar-la tres vegades amb aigua i sabó, com si fos una dutxa, això ho fan perquè el difunt pugui ser enterrat posteriorment net. Seguidament l’envolten amb una manta blanca, tapant tot el cos menys la cara.
Després és enterrada, i en aquell moment és quan els àngels li fan preguntes per determinar si ha d’anar al cel o a l’infern. Aquesta civilització veu la mort com un portal per poder a la següent vida, depenent de com hagis actuat en l’anterior.
Els àngels fan les següents preguntes:
- Pregaves a la teva vida anterior?
- Complies les teves obligacions com a musulmà?
- Consideres que has estat bona persona?
Amb aquestes respostes i amb el judici que succeeix a continuació, valoren si has d’anar al cel o a l’infern.
Al judici hi ha una balança on en un costat posen totes les coses bones que has fet i a l’altre les dolentes, amb el resultat decideixen finalment a on anirà el difunt.
En el cas que vagis al cel, depenent del grau de les teves accions tindràs una posició diferent al cel. Al cel hi ha moltes posicions depenent quin grau hagis tingut de bondat.
En canvi si vas a l’infern, el que fan es cremar-te tot sencer i ressuscitar-te consecutivament durant tota l’eternitat.
REENCARNACIÓ: TEORIA O REALITAT?
Hi ha moltes teories sobre la reencaranació, algunes basades en creences antigues i algunes basades en experiments que ho demostren.
HINDUISME
L’hinduisme, la principal religió de l’Índia que té més de 110.000 anys de història i aproximadament 1.000 milions de practicants, recolza que l’esperit d’una persona es torna a reencarnar en el cos d’una altre persona o un animal depèn de les accions de l’altre vida.
TAOISME
El taoisme, la principal religió de la Xina des del segle IV A.C. fondada per Laozi que actualment compte amb 950 milions de practicants a la Xina, creu en la reencarnació, en el tao, el principi suprem que impregna tot l’univers. Pensen que la seva naturalesa es immortal, la qual cosa fa que creguin en la reencarnació, pensen que res es mor sinó que flueix amb el tao.
INVESTIGACIONS
Durant els últims anys hi han hagut moltes investigacions i encara n’hi ha actuals, que recolzen que la reencarnació és real.
Una de les persones que s’ha aplicat a aquest tema ha estat el bioquímic, doctor en medicina i psiquiatre Ian Stevenson. Aquest ha fet més de 2500 estudis, i ha escrit 12 llibres, escoltant amb molta precisió a tots els nens i intentant identificar a les persones mortes amb tota la informació que els nens li deien.
Hi ha nens que tenen alguna malformació semblant o alguna malaltia similar a la de l’anterior vida.
Tot va iniciar-se quan l’Ian Stevenson va escriure un article sobre la reencarnació, que després es va publicar. A partir d’aquell moment, va començar a sentir històries sobre nens que recordaven detalls sobre la seva vida anterior, aquests s’anomenen casos sol·lucionats. Aleshores va començar a aplicar-se molt en aquest tema i gràcies a fonts financeres que el van ajudar, va aconseguir poder estudiar tots aquests casos.
Molts altres científics han continuat les seves investigacions, i fins i hi ha casos en que s’ha trobat de quina persona morta té records el nen. Hi ha nens que tenen alguna malformació semblant o alguna malaltia similar a la de l’anterior vida.
