La ciutat de Mataró es data del s. I aC, fundada pels romans com Iluro i, més tard, anomenada Alarona. Aquesta ciutat es caracteritza perquè prové dels romans i a més a més, es va fundar als anys 80 aC. Avui en dia, es conserven restes romanes i tenim diversos museus i llocs on els romans van deixar restes. Iluro va ser una de les més importants fins que en el s. III dC, fins que l’Imperi Romà va caure en decadència i pràcticament va abandonar. Mataró era una petita vila medieval la qual a partir del s. X es va estructurar en torn la basílica de Santa Maria. Totes les restes romanes van ser construïdes a l’època de l’emperador August. L’antic Iluro, és a dir, Mataró estava dividida en diferents grups:
-
-
L’elit rica i poderosa: Estava formada per famílies nobles que sovint tenien vincles amb famílies de classe alta. Aquestes persones ocupaven càrrecs importants en el govern de la ciutat i buscaven destacar la seva posició social.
-
-
-
Homes lliures de classe mitjana: Eren de classe mitjana i valoraven molt la condició de persones nascudes lliures. Això es reflectia en les descripcions funeràries, on solien indicar el seu nom complet i filiació.
-
-
-
Els lliberts (antics esclaus i esclaves): Eren antics esclaus que havien pogut aconseguir la llibertat. Iluro, aquest grup era nombrós i alguns d’ells arribaven a tenir riquesa i influència.
-
-
-
Esclaus que no tenien drets: Considerades propietats dels seus amos, tenien poques oportunitats d’aconseguir inscripcions funeràries a causa de la seva limitada capacitat econòmica.
-
La vestimenta marcava també l’estatus de cada persona. La ciutat tenia edificis públics destacats.
La vida d’ells girava per l’agricultura i la ceràmica. Les vinyes eren abundants fora de les muralles, i el vi produït s’exportava a diverses regions de l’Imperi Romà, convertir-se en la font de riquesa de la ciutat. Seguidament, les cases també reflectien la vida de les persones. Les famílies riques vivien en domus, cases àmplies amb patis interiors i decoracions luxoses. A Mataró, s’han trobat restes de tres domus romanes: a la Plaça Gran, a l’illa de Can Cruzate i al carrer de la Palma. Una d’elles, descoberta a la Plaça Gran, és coneguda com “la dels dofins” per la decoració amb mosaics de dofins.
L’economia d’Iluro es basava principalment en el cultiu de la vinya i la producció de vi. Entre mitjans del segle I aC i finals del segle I dC, els vins d’Iluro s’exportaven a ciutats com Roma i Pompeià. Aquesta activitat va impulsar la producció de ceràmica, especialment àmfores per al transport del vi. S’han trobat restes de cellers romans als carrers de Sant Simó i de Sant Francesc d’Assís.
Durant els anys, arqueòlegs han descobert restes de viles amb grans mosaics que mostraven la vida dels seus habitants. S’han descobert altres objectes molt importants com coses fabricades amb ceràmica, monedes, eines… Tot això ajuda a entendre la vida quotidiana diària d’abans i les diverses activitats comercials. Si aneu a Can Xammar, podríem veure unes restes romanes d’Iluro, també hi ha un restaurant en el qual també té restes romanes molt antigues.
-
-
Mosaics: Decoracions artístiques fetes amb petites peces de materials com pedra o vidre.
-
Fa més de dos mil anys, a la botiga romana del carrer Pujol, es va amagar un tresor que els arqueòlegs van descobrir el 1994. Es tractava de 19 monedes d’or, que probablement el propietari va estalviar gràcies al seu negoci. Aquestes monedes, datades de l’any 51 dC, eren molt valuoses, ja que un soldat guanyava 9 aureis a l’any i un adult necessitava només 5 aureis per viure un any. Les monedes, encunyades durant els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi, es poden veure al Museu de Mataró, perquè el botiguer no va poder gaudir del seu tresor. La Venus d’Iluro és un exemple del benestar dels habitants de l’antic Iluro, evidenciat pels luxes del complex de les termes, que incloïa aigua calenta, calefacció, mosaics decoratius i pintures. Durant les excavacions de can Xammar l’any 2002, es van descobrir fragments d’una estàtua de marbre de mida natural que representa Afrodita, coneguda com a Venus en la mitologia romana. Aquesta estàtua provenia de l’escola d’Afrodísia, una de les més prestigioses de l’antiguitat, situada a l’actual Turquia. La figura d’Afrodita està acompanyada d’un dofí, que simbolitza la seva connexió amb el mar, ja que, segons la llegenda, va néixer de l’escuma del mar i és considerada protectora dels mariners.
-
-
Afrodita: Deessa de l’amor i la bellesa en la mitologia grega, coneguda com a Venus en la mitologia romana.
-
Escola d’Afrodísia: Centre artístic de renom a l’antiguitat, situat a l’actual Turquia, conegut per la seva producció escultòrica.
-
Estàtua: Representació tridimensional d’una figura, sovint feta de materials com marbre o bronze.
-