Troben a Euràsia un penjoll d’ivori de mamut, l’evidència més antiga d’una joia

Va ser trobada a la cova de Stajnia dividida en dues parts i decorada amb més de 50 perforacions parcials i dos forats complets, la peça d’ivori va ser creada pels primers Sàpiens que van arribar d’Àfrica

Firmat per Clàudia Mons, Dídac Agustí i Albert Belso

els primers humans

Els primers de la nostra espècie que es van dispersar per Europa central i occidental fa uns 42.000 anys ja els agradaven les joies i els guarniments, meravelles que portaven penjades o que podien transportar.

Manipulaven ullals de mamut i els convertien en joies primitives o en estatuetes tallades, de vegades decorades amb motius geomètrics. A més de les línies, creus etc.. va aparèixer un nou tipus d’estil, l’alineació de punts, en alguns objectes del sud-oest de França i en figuretes trobades al Jura de Suàbia, Alemanya.

Fins ara, les atribucions cronològiques d’aquests ornaments han estat incertes. Però un equip internacional d’investigadors ha aconseguit datar amb precisió un petit penjoll d’ivori puntejat i el punxó d’os de cavall amb què es va treballar. Van ser trobats el 2010 a la cova de Stajnia, a Polònia.

Els resultats indiquen que les peces tenen 41.500 anys, fet que converteix la joia decorada a la més antiga d’Euràsia.

La joia va ser trobada dividida en dues parts i decorada amb més de 50 perforacions parcials i dos forats complets. Aquests dibuixos, assenyalen els científics, podrien representar sistemes de recompte, simbolitzar el cicle mensual de la Lluna o el Sol o ser purament estètic. Aquesta manera puntiforme de decorar ja havia estat trobada en altres jaciments del Paleolític Superior, especialment a França i Alemanya. Però aquests descobriments no estan datats exactament. Les estimacions que donen sobre aquests jaciments segueixen sent més recents que el punxó i el penjoll trobats a Polònia.

l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva,

El grup internacional d’investigadors, entre els quals hi ha arqueòlegs polonesos i científics de l‘Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, entre d’altres, va passar per diferents fases. A la cova polonesa van trobar peces que pensaven que corresponien a neandertals, però abans de confirmar-ho havien de fer una sèrie d’experiments. El problema que van trobar és que, per motius naturals, s’havien desplaçat artefactes i restes arqueològiques entre els nivells estratigràfics. Normalment, segons explica Ignasi de la Torre, científic de l‘Institut d’Història del CSIC, els nivells estratigràfics “corresponen a etapes d’ocupació humana concretes”. No podien confirmar amb seguretat que el penjoll i el punxó estesin fets per neandertals.

Ignasi de la Torre

Per solucionar això es van decantar per utilitzar primer el mètode NIR (serveix per verificar el col·lagen que hi pogués haver en els objectes, per després fer ús de la tècnica de radiocarboni). Aquesta tècnica consisteix a determinar l’ edat duna mostra orgànica, en aquest cas os de mamut i de cavall, mesurant la quantitat de carboni radioactiu present. El problema és que és destructiu i, per tant, perdent una part mínima d’aquests objectes.

Aquesta joia mostra la gran creativitat i l’extraordinària habilitat manual dels membres del grup de sapiens

El gruix de la placa és d’aproximadament 3,7 mil·límetres i hi ha una sorprenent precisió en el tallat de les punxades i els dos forats, diu la coautora Wioletta Nowaczewska, de la Universitat de Wrocław. Però què significaven els punts? Els autors creuen que podria ser un analema lunar (la posició de la Lluna a la mateixa hora durant un termini de temps) o un recompte de peces caçades. «Això continuarà sent una pregunta oberta. Tot i això, és fascinant que decoracions similars apareguessin de forma independent a tot Europa». El que és clar és que posseïen una important capacitat simbòlica.

Sahra Talmo

Sahra Talamo, professora al departament de Química de la Universitat de Bolonya (Itàlia) i directora principal de l’estudi, destaca que el punt de la investigació és que actualment “no es pot parlar de guarniments personals o el començament del canvi del comportament humà si no es relaciona directament a la data”.

Aquest descobriment no és la joia més antiga que es coneix, però sí la primera decorada a la zona. El març del 2015, la revista PLoS One va publicar una investigació en què s’assegurava que els neandertals van crear joies ja fa 130.000 anys. En aquest estudi s’analitzaven les urpes de diverses àligues diferents trobades el 1900 a Krapina, una ciutat de l’actual Croàcia. Algunes estaven tallades i d’altres mostraven haver estat polides. Per aquestes característiques dels ossos, els científics van suggerir que eren part d’un conjunt de joies i que les manipulacions eren conseqüència de muntar les urpes en un collaret o una polsera.

Redactors Juniors

, ,
close