En una residència de gent gran, un home (James Garner) llegeix a una dona (Gena Rowlands) una història d’amor escrita al seu vell quadern de notes. És la història de Noah Calhoun (Ryan Gosling) i Allie Hamilton (Rachel McAdams), dos joves adolescents de Carolina del Nord que, tot i viure en dos ambients socials molt diferents, es van enamorar profundament i van passar junts un estiu inoblidable, abans de ser separats, primer pels pares, i més tard per la Segona Guerra Mundial.
La pel·lícula es basa en la novel·la de Nicholas Sparks, un escriptor nord-americà, nascut el 31 de desembre de 1965. Ha publicat més de 15 obres que han estat traduïdes a més de 50 idiomes i publicades a 25 països. Entre aquestes obres, cal destacar altres novel·les també conegudes per la seva adaptació al cinema com “Mensaje en una botella” i “Un paseo para recordar”. La història d’aquests tres llibres són molt semblants. En “Mensaje en una botella” descriu la troballa en el mar d’una carta, que un vidu dirigeix a la seva dona difunta. I “Un paseo para recordar” on narra la història d’amor juvenil entre un jove una mica gamberro i la filla d’un pastor protestant, afectada per una malaltia.
El “Diario de Noah” estaria entre el gènere romàntic i el drama. És una pel·lícula apta per tots els públics tot i que seria recomanable a partir de l’adolescència, ja que transmet uns valors que a aquesta edat ja es poden entendre i fer una reflexió sobre ells.
La història permet sentir-se identificat/da pels fets i sentiments que s’hi projecten, està ben desenvolupada i és senzilla d’entendre. Aquesta alterna les escenes de joventut entre els protagonistes i el seu amor impossible i les escenes dels dos ancians a la residència on té lloc la lectura del diari. És una història perfectament creïble i ben buscada tot i que a la pel·lícula s’hi afegeixen escenes puntualment d’excessiu romanticisme.
Els personatges, tant els dos veterans com els joves de la pel·lícula, estan molt ben retratats. Els primers mostren la tranquil·litat de dues persones encarant la recta final de la seva vida, recordant els seus temps passats. I els joves mostren de manera molt espontània l’enamorament de joventut on només importa l’amor.
“El diario de Noah” fer pensar molt sobre l’amor i els records. La història de Noah i Allie és molt bonica, però també una mica trista. Mostra com l’amor pot superar qualsevol obstacle, fins i tot el pas del temps i la malaltia.
Recomanaria “El diario de Noah” a qualsevol persona que cregui en l’amor veritable i que gaudeixi d’històries d’aquesta temàtica. És una pel·lícula que et fa reflexionar sobre la vida i les relacions. Tot i això, estaria bé que la pel·lícula mostrés una mica més l’evolució de la parella al llarg dels anys, més enllà de la malaltia d’Alzheimer.
No canviaria gaire de la pel·lícula, però potser com he dit abans, afegiria algunes escenes que mostrin com la relació de Noah i Allie evoluciona amb el temps, perquè el públic pugui comprendre millor la profunditat del seu amor.
